Blaving. La xarxa social de la veu

Blaving és una xarxa social que dóna servei de microblogging des de febrer de 2011. Els usuaris comparteixen gravacions d’àudio i se segueixen entre si. Les publicacions són públiques,  no fa falta registrar-s’hi per escoltar gravacions existents. La plataforma admet gravacions o pujar arxius d’àudio, ja existents, amb una durada màxima de 2 minuts.

blaving2Les gravacions i les interaccions amb altres contactes van conformant la cronologia de l’usuari en forma de posts ordenats per data de publicació. La interfície s’organitza en funció de les darreres intervencions dels contactes que seguim, de les nostres, i dels missatges directes rebuts. Les intervencions compten amb un reproductor per escoltar la gravació i altres botons per respondre, per reblav (tornar a compartir des del nostre compte d’usuari); també facilita la interacció amb altres xarxes socials compartint les gravacions Continua llegint «Blaving. La xarxa social de la veu»

Google+

Google va llançar la seva xarxa social Google+ el 28 de juny de 2011, en competència directa amb Facebook. Va sorprendre amb la seva organització en cercles i els hangouts, que també estan disponibles en versió mòbil amb aplicacions específiques per a smartphones i tablets.

Hi podem compartir vídeos, fotos, documents i tot tipus d’enllaços amb els cercles desitjats. Hem de destacar la bona acollida que tenen els hangouts. Faciliten la videoconferència d’escriptori en grup (amb un màxim de 10 persones que participen en una única quedada en qualsevol punt en el temps). És possible emetre en directe i enregistrar la sessió.

Enfront del «M’agrada» de Facebook, Google+ té un botó +1 per permetre que la gent recomani articles, fotografies i tots els elements compartits.

Google+ ofereix la integració amb altres aplicacions de Google com ara Gmail, Calendari, Docs, etc.

URL: <http://plus.google.com>

Propostes didàctiques

  • Facilitar vídeos, imatges, enllaços a articles, i propiciar una discussió a través de comentaris a la mateixa xarxa o a altres entorns.
  • Cercar informació, per part dels alumnes, i compartir-la a Google+.
  • Localitzar pàgines i grups d’interès relacionats amb temes específics a Google+.
  • La xarxa ofereix la possibilitat d’interaccionar amb experts.

Recursos

  • Visita guiada per Google +

Més informació

Facebook

Facebook, la xarxa social més famosa i usada (disposa de la seva pròpia pel·lícula), va ser creada el 2004 per Mark Zuckerberg. Actualment, és la xarxa que més usuaris té i a més llocs, basta mirar el mapa següent; no debades empreses, institucions, personatges… s’han afanyat a tenir-hi un lloc.

URL: <https://ca-es.facebook.com>

Per aquest motiu, malgrat els recels que té en alguns sectors de l’àmbit educatiu, és impossible deixar-la de banda. La majoria dels estudiants que tenim tenen perfil a Facebook.

Facebook

Aquest és un gran avantatge a l’hora de decidir-nos a emprar aquesta xarxa en el món de l’educació, ja que suposa l’ús d’un entorn que coneixen a la perfecció, que visiten amb regularitat i en el qual es troben còmodes.

A més, la gran afluència d’usuaris i un sistema relativament flexible han fet que apareguin centenars d’aplicacions que poden ser molt útils en l’educació i que cada professor pot triar per adaptar el seu espai de Facebook a la seva matèria.

Alguns dels problemes que s’hi han vist són la manca de privacitat i el renou que s’hi troba; ara bé, cal ser conscients de quina eina empram i no mostrar res més del que volem mostrar: com en la majoria de les coses, cal usar el sentit comú.

Facebook ens permet tres tipus de compte (se n’hi ha afegit un, però destinat a les empreses comercials). Els perfils: de tipus personal, el nom ha de ser de la persona que té el compte. Els grups: hi formen part un conjunt de membres amb un o més administradors que els han hagut d’acceptar, el nom és el que es vulgui donar al grup. Les pàgines: s’hi adhereix qui vol com a seguidor, la gestiona un o més administradors, el nom és el que es vulgui donar a la pàgina.

A l’hora de fer-ne un ús educatiu ens hem de plantejar les dues darreres opcions.


Pàgina

  • Utilitats: estat, fotos, enllaç, vídeo, pregunta, avisos, estadístiques, esdeveniments, anotacions.
  • Permet aplicacions i personalització.
  • Nombre il·limitat de membres.
  • No es pot configurar la privacitat de la pàgina.
  • No pot enviar missatges individuals, sí que pot enviar notificacions generals.

Grup

  • Utilitats: publicació, enllaços, fotos, vídeo, document, xat en grup, preguntes (enquesta), esdeveniments.
  • No permet aplicacions.
  • Nombre limitat de membres (5.000).
  • Es pot configurar la privacitat del grup.
  • Pot enviar missatges individuals.

Recomanam els articles següents, on podeu trobar informació sobre l’ús i les experiències educatives:

Referències

Aquest article ha estat elaborat amb informació extreta del Blog Social

ResearchGate: xarxa social per científícs

Researchgate és una eina de col·laboració adreçada als científics de totes les disciplines i a la vegada un xarxa social que trobam a Internet.

ReserchgateHa desenvolupat un potent motor de recerca semàntica que navega per les més importants bases de dades de documents existents, donant resultats molt precisos. Aquest principi semàntic també s’aplica a la recerca entre els usuaris de la xarxa.En definitiva els investigadors poden crear perfils, formar grups, pujar documents, cercar feina a la seva bossa de treball internacional per investigadors, obtenir informació sobre esdeveniments del món de la ciència i utilitzar el repositori Self-Archiving, i connectar-se entre si.

ResearchGate també defensa l’accés lliure a la informació en desenvolupar una eina d’ajuda als investigadors a l’hora de carregar publicacions, respectant en tot moment els drets d’autor. Els usuaris poden llegir i descarregar publicacions gratuïtes.

URL: < http://www.researchgate.net/ >

Més informació:

 

El blog social: Researchgat

 

Twitter: eina de microblogging


capceleraTwitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades) per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com Twidroid, Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard o TweetDeck.

Hi ha qui  l’inclou entre les xarxes socials, i la raó adduïda és l’ús que en fan alguns usuaris, adreçat a la connexió entre persones.Dit això, al vostre criteri deixam les qüestions taxonòmiques.

Alguns punts a favor del seu ús, en general, serien els següents:
  • Concisió. Només tenim 140 caràcters, la qual cosa aporta agilitat a la comunicació: el que escriuen els altres és bo de llegir, i si nosaltres hi hem d’escriure, tampoc no necessitam l’elaboració, per exemple, d’un post a un blog.
  • Molta gent ja hi és. És a dir, si volem emprar Twitter a l’aula o amb companys investigadors, és ben possible que molts ja el coneguin i ja sàpiguen com funciona, la qual cosa simplifica tot el procés comunicatiu.
  • Ordre. En un primer moment experimentam l’angoixa caòtica de les xarxes socials, el fet de no ser capaços de controlar-ho tot al 100%. Podem ordenar una mica aquest caos si cream llistes (en les quals agrupam usuaris per interessos comuns o pel criteri que vulguem; per exemple, una llista amb els alumnes d’una assignatura…), si utilitzam etiquetes (hashtags) que ja existeixen o n’afegim de noves, o si hi fem cerques.

Us anim a entrar-hi i fer-hi proves!

Per què l’èxit de  Twitter ?

Lily Cheng del Stanford persuasive tech Lab, California, ens  explica en aquest vídeo el per què twitter és persuasiu en el sentit de popular ( Podeu fer servir el botó CC per activar la transcripció o traducció del text del vídeo)

Articles d’interès:

 Exemple d’us

Una experiencia de uso de Twitter en una asignatura del grado de Derecho